Biblioteca Biblioteca
Buscar

Kurdipedia son las mayores fuentes de información kurda!


Search Options





Búsqueda Avanzada      Teclado


Buscar
Búsqueda Avanzada
Biblioteca
Nombres Kurdos
Cronología de los hechos
Fuentes
Historia
Colecciones usuario
Actividades
Buscar Ayuda?
Publicación
Video
Clasificaciones
Elemento Random!
Enviar
Enviar artículo
Enviar imagen
Survey
Su opinion
Contacto
¿Qué tipo de información necesitamos!
Normas
Términos de uso
Calidad de artículo
Instrumentos
Acerca
Kurdipedia Archivists
Artículos nosotros!
Añadir Kurdipedia a su sitio web
Añadir / Eliminar Email
Estadísticas de visitantes
Estadísticas de artículos
Fuentes Convertidor
Calendarios Convertidor
Lenguas y dialectos de las páginas
Teclado
Enlaces útiles
Kurdipedia extension for Google Chrome
Cookies
Idiomas
کوردیی ناوەڕاست
کرمانجی - کوردیی سەروو
Kurmancî - Kurdîy Serû
هەورامی
Zazakî
English
Française
Deutsch
عربي
فارسی
Türkçe
Nederlands
Svenska
Español
Italiano
עברית
Pусский
Norsk
日本人
中国的
Հայերեն
Ελληνική
لەکی
Azərbaycanca
Mi cuenta
Registrarse
Membresía!
Olvidó su contraseña?
Buscar Enviar Instrumentos Idiomas Mi cuenta
Búsqueda Avanzada
Biblioteca
Nombres Kurdos
Cronología de los hechos
Fuentes
Historia
Colecciones usuario
Actividades
Buscar Ayuda?
Publicación
Video
Clasificaciones
Elemento Random!
Enviar artículo
Enviar imagen
Survey
Su opinion
Contacto
¿Qué tipo de información necesitamos!
Normas
Términos de uso
Calidad de artículo
Acerca
Kurdipedia Archivists
Artículos nosotros!
Añadir Kurdipedia a su sitio web
Añadir / Eliminar Email
Estadísticas de visitantes
Estadísticas de artículos
Fuentes Convertidor
Calendarios Convertidor
Lenguas y dialectos de las páginas
Teclado
Enlaces útiles
Kurdipedia extension for Google Chrome
Cookies
کوردیی ناوەڕاست
کرمانجی - کوردیی سەروو
Kurmancî - Kurdîy Serû
هەورامی
Zazakî
English
Française
Deutsch
عربي
فارسی
Türkçe
Nederlands
Svenska
Español
Italiano
עברית
Pусский
Norsk
日本人
中国的
Հայերեն
Ελληνική
لەکی
Azərbaycanca
Registrarse
Membresía!
Olvidó su contraseña?
        
 kurdipedia.org 2008 - 2024
 Acerca
 Elemento Random!
 Términos de uso
 Kurdipedia Archivists
 Su opinion
 Colecciones usuario
 Cronología de los hechos
 Actividades - Kurdipedia
 Ayudar
Nuevo elemento
Biblioteca
Liberando la vida: la revolución de las mujeres
20-10-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Kurdistán: desmantelando al Estado
19-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Revolución de las mujeres y luchas por la vida ¡Defender Rojava
19-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Los kurdos en Iraq
19-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
La revolución de Kurdistán y Medio Oriente
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
LA CONSTRUCCIÓN DE NACIONALISMOS EN EL KURDISTÁN
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Los Refranes Kurdos
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Estadística
Artículos 518,282
Imágenes 105,177
Libros 19,474
Archivos relacionados 97,350
Video 1,394
Biblioteca
El fusil de mi padre
Partidos y Organizaciones
Partido de los Trabajadores...
Biblioteca
Los Refranes Kurdos
Biblioteca
La revolución de Kurdistán ...
Biblioteca
Liberando la vida: la revol...
KOK, CİH Û WARÊ VELAVBÛNA ÇAND Û ZİMANÊ ARYAN
Grupo: Artículos | Lenguaje de los artículos: Kurmancî - Kurdîy Serû
Share
Facebook0
Twitter0
Telegram0
LinkedIn0
WhatsApp0
Viber0
SMS0
Facebook Messenger0
E-Mail0
Copy Link0
Clasificación elemento
Excelente
Muy bueno
Promedio
Pobre
Malo
Añadir a mis colecciones
Escriba su comentario sobre este artículo!
Titel der Geschichte
Metadata
RSS
Búsqueda en Google de imágenes relacionadas con el elemento seleccionado!
Buscar en Google para el artículo seleccionado!
کوردیی ناوەڕاست0
English0
عربي0
فارسی0
Türkçe0
עברית0
Deutsch0
Español0
Française0
Italiano0
Nederlands0
Svenska0
Ελληνική0
Azərbaycanca0
Fins0
Norsk0
Pусский0
Հայերեն0
中国的0
日本人0

KOK, CİH Û WARÊ VELAVBÛNA ÇAND Û ZİMANÊ ARYAN -2

KOK, CİH Û WARÊ VELAVBÛNA ÇAND Û ZİMANÊ ARYAN -2
$KOK, CİH Û WARÊ VELAVBÛNA ÇAND Û ZİMANÊ ARYAN:$
Dildar Satî
Koma ziman- çanda Aryan çi di warê ziman de, çi jî di binsaziyeke bi kok a çandî de hîmekî girîng daniye, ev jî bi mercên dîrokî û erdnîgarî ve girêdayî ye. Salên di navbera 10.000 – 4000’ ê BZ’ê de dema dirêj ya bi cihbûn û sazîbûna vê çandê, vî zimanî îfade dike. Jixwe gelek berhem ên vê demê ne. Gêsin tekirlek, ajotina zeviyan, tevin, destar, çomlek, hunerê destan, û hwd. Hatiye destnîşankirin. Ol sazbûye. Bivir, kêr, aş, avanîsazî (mîmarî) tê vedîtin. Mînakên ku vê rastiyê pişte rast dike îro jî di erdkolanên li Riha ( gobeklîtepe ) û cihên din têne dîtin hene. Gelê hermê heta îro ji van amûrên çandê û koma gotinan bi kar tîne. Ev jî nasnameya devera kakil (dendik) ronî dike. Geo – cih, erd- jin, roj, mur – mirin, sol, neo- nû, ga, gran-gran, meş , xweda, guda, gudea û hwd. Ji koma gelên xwe cih ên kevin ên herî têne naskirin, kurd, fars,belocî, efgan, hîna ji wan gotinên kok ên me jimartin bi kar tînin. Ev jî dest nîşan dike ku koka zimanê arî ne ji Hînd- Ewrupayê hatiye. Ya me gotî berovajî vê dide nîşan dan. Ev çanda ku em behsa wê dikin dikarin koka wê bibin heta bi heta 12 hezar sal berî vê û ev di metnên nivîskî yên sumerande jî hatine nivîsandin. Di dema vê çandê de Ewrupa di serdema kevir a kevin de bû, Hîndîstan jî di dema pîgmeyan de bû. Vê çanda Arî di serdema xwe de amûrên ku afrandine heta roja me ya îro jî hema bêje biqasî ku hemû mirovahî bi kar bîne û hîna bi kar tînin e. Jixwe gelên wê demê cih û warên wan bi serê xwe şûnwarnasîne. Mirov dikarê wekî nasname berî 6000 sal diyar bike. Êdî nîjad ji hev cuda dibûn. ŞÎROVEYEKE DİN: Şîroveyeke herî nêzî rastiyê ye ku dema pêşiyên sûmeran destpêkê ji Mezobotamyaya jorîn ber bi mezobotamiyaya jêrîn koç dikin, ew koç rastî dema Tel Xelef(BZ 6000- 4000) çaxê herî pêşketî a kakil Aryanyên mezobotamiya jêrîn tê. Çanda wê ji bixwe re di bin û derdixînin qonaxeke jortirîn. Divê mirov sûmeran ji komên koçkirî wêdetir weke belavbûna çanda Tel xelef bi nav bike. Hêmana bingehîn a herî bi bandor belavbûne. Bêguman neraste ku mirov çanda xwerû bi bizire, ketina wan ya nav hev her dem gengaz e. Çawa ku îro gelek kes koçî DYE û Ewrupa dikin. Piştî ku Aryan li kevana bi xêr û ber bi ser, ket û saziyeke xurt çêkir, di belav bûna ber bi Îran, Efganjîstan, Pakîstan û Hîndîstana îro de gelekî bi bandor bû. Ya koçî van deran dike ji mirovan zêdetir çande. Ango koçên fîzîkî bandorên çandî ne. Di serî de li zozanê Îranê BZ 7000 sal Li Hîndîstanê BZ 4000 sal Li Turkmenuîstanê BZ 5000 sal de belav bûye. Di dîrokê de şoreşên çandî pir bi zehmetî çêdibin. MİJAREKE DİN YA GİRÎNG JÎ Jİ HEV CUDAKİRİNA KOMA ZİMANÊN ARYAN Û HÎND – WERUPA YE: Komên Aryan ên ji protokurd, fars, Efgan û Belociyan di vê giftûgûyê de li rêzên pêşin. Rengê zimanê Hûriyan prot- kurdin. Bi vî awayî xwemaliya çand – zimanê Aryan ê ku xwe dispêre gelên resen zelal bû. Şoreşa neolotîkê bi vê çand û zimanî çêdibe. Herêma wê ya kevin ji Toros- Zagrosan pêk tê. Zelal bû ku herêma çand û zimanê Aryan kevana zêrîn a bi xêrûbêre. Xebatên Etmolojîk erdkolan- şûnwarnasî Etmolojîk – nîıjadnasî jî vê tezê pişte rast dikin. Ji ber dem dirêje û erdnîgarî pir ferehe mirov nikare nexşeyeke vê belavbûna çand – ziman derxîne. Lê mirov dikare bêje ku belavbûneke mîna ya ber bi başûr û rojhelat ve ber bi bakûr û rojavayê Ewrupayê ve jî pêk hatiye.[1]
Este artículo ha sido escrito en (Kurmancî - Kurdîy Serû) Lenguaje, haga clic en el icono de para abrir el artículo en el idioma original!
Ev babet bi zimana (Kurmancî - Kurdîy Serû) hatiye nvîsandin, klîk li aykona bike ji bu vekirina vî babetî bi vî zimana ku pî hatiye nvîsandin!
Este artículo ha sido visitado veces 1,352
HashTag
Fuentes
Artículos relacionados: 11
Grupo: Artículos
Lenguaje de los artículos: Kurmancî - Kurdîy Serû
Publication date: 24-05-2021 (3 Año)
Libro: Historia
Provenza: Kurdistan
Publication Type: Born-digital
Tipo de documento: Idioma original
Technical Metadata
Calidad de artículo: 99%
99%
Añadido por ( ئاراس حسۆ ) en 22-01-2023
Este artículo ha sido revisado y publicado por ( سارا ک ) en 22-01-2023
Este artículo ha actualizado recientemente por ( سارا ک ) en: 22-01-2023
URL
Este artículo según Kurdipedia de Normas no está terminado todavía!
Este artículo ha sido visitado veces 1,352
Kurdipedia son las mayores fuentes de información kurda!
Biografía
Abdullah Öcalan
Biblioteca
Liberando la vida: la revolución de las mujeres
Biblioteca
Revolución de las mujeres y luchas por la vida ¡Defender Rojava
Artículos
La formación del Kurdistán y la seguridad societal
Biblioteca
Los kurdos en Iraq
Artículos
​Mohandas Gandhi habla con Abdullah Öcalan ​- Sobre la violencia, la no violencia y el Estado
Biblioteca
La revolución de Kurdistán y Medio Oriente
Biblioteca
Kurdistán: desmantelando al Estado

Actual
Biblioteca
El fusil de mi padre
24-12-2013
بەناز جۆڵا
El fusil de mi padre
Partidos y Organizaciones
Partido de los Trabajadores de Kurdistán
14-10-2013
هاوڕێ باخەوان
Partido de los Trabajadores de Kurdistán
Biblioteca
Los Refranes Kurdos
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Los Refranes Kurdos
Biblioteca
La revolución de Kurdistán y Medio Oriente
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
La revolución de Kurdistán y Medio Oriente
Biblioteca
Liberando la vida: la revolución de las mujeres
20-10-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Liberando la vida: la revolución de las mujeres
Nuevo elemento
Biblioteca
Liberando la vida: la revolución de las mujeres
20-10-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Kurdistán: desmantelando al Estado
19-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Revolución de las mujeres y luchas por la vida ¡Defender Rojava
19-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Los kurdos en Iraq
19-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
La revolución de Kurdistán y Medio Oriente
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
LA CONSTRUCCIÓN DE NACIONALISMOS EN EL KURDISTÁN
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biblioteca
Los Refranes Kurdos
18-07-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Estadística
Artículos 518,282
Imágenes 105,177
Libros 19,474
Archivos relacionados 97,350
Video 1,394
Kurdipedia son las mayores fuentes de información kurda!
Biografía
Abdullah Öcalan
Biblioteca
Liberando la vida: la revolución de las mujeres
Biblioteca
Revolución de las mujeres y luchas por la vida ¡Defender Rojava
Artículos
La formación del Kurdistán y la seguridad societal
Biblioteca
Los kurdos en Iraq
Artículos
​Mohandas Gandhi habla con Abdullah Öcalan ​- Sobre la violencia, la no violencia y el Estado
Biblioteca
La revolución de Kurdistán y Medio Oriente
Biblioteca
Kurdistán: desmantelando al Estado
Folders
Biblioteca - Libro - Poesía Biblioteca - Tipo de documento - Traducción Biblioteca - Publication Type - Biblioteca - Dialecto - Español Biblioteca - Ciudades - Sulaimaniyah Biblioteca - Provenza - Kurdistán del Sur Biblioteca - Original Language - Kurdo - Sorani Biblioteca - PDF - Partidos y Organizaciones - Organización - Amistad Partidos y Organizaciones - Provenza - Fuera

Kurdipedia.org (2008 - 2024) version: 15.58
| Contacto | CSS3 | HTML5

| Página tiempo de generación: 2.719 segundo!