کوردیپێدیا پڕزانیاریترین و فرەزمانترین سەرچاوەی کوردییە!
دەربارەی کوردیپێدیا
ئەرشیڤوانانی کوردیپێدیا
 گەڕان
 تۆمارکردنی بابەت
 ئامرازەکان
 زمانەکان
 هەژماری من
 گەڕان بەدوای
 ڕووخسار
  دۆخی تاریک
 ڕێکخستنە پێشوەختەکان
 گەڕان
 تۆمارکردنی بابەت
 ئامرازەکان
 زمانەکان
 هەژماری من
        
 kurdipedia.org 2008 - 2026
پەرتووکخانە
 
تۆمارکردنی بابەت
   گەڕانی ورد
پەیوەندی
کوردیی ناوەند
Kurmancî
کرمانجی
هەورامی
English
Français
Deutsch
عربي
فارسی
Türkçe
עברית

 زۆرتر...
 زۆرتر...
 
 دۆخی تاریک
 سلاید باڕ
 قەبارەی فۆنت


 ڕێکخستنە پێشوەختەکان
دەربارەی کوردیپێدیا
بابەت بەهەڵکەوت
ڕێساکانی بەکارهێنان
ئەرشیڤوانانی کوردیپێدیا
بیروڕاکانتان
دڵخوازەکان
فەرهەنگی کوردیپێدیا new
کڕۆنۆلۆژیای ڕووداوەکان
 چالاکییەکان - کوردیپێدیا
یارمەتی
 زۆرتر
 ناونامە بۆ منداڵانی کورد
 گەڕان بە کرتە
ئامار
بابەت
  594,639
وێنە
  125,660
پەرتووک PDF
  22,262
فایلی پەیوەندیدار
  130,916
ڤیدیۆ
  2,201
زمان
کوردیی ناوەڕاست - Central Kurdish 
320,177
Kurmancî - Upper Kurdish (Latin) 
97,032
هەورامی - Kurdish Hawrami 
67,947
عربي - Arabic 
45,432
کرمانجی - Upper Kurdish (Arami) 
27,935
فارسی - Farsi 
16,786
English - English 
8,578
Türkçe - Turkish 
3,872
Deutsch - German 
2,045
لوڕی - Kurdish Luri 
1,785
Pусский - Russian 
1,151
Français - French 
364
Nederlands - Dutch 
131
Zazakî - Kurdish Zazaki 
96
Svenska - Swedish 
84
Italiano - Italian 
66
Español - Spanish 
63
Polski - Polish 
62
Հայերեն - Armenian 
57
لەکی - Kurdish Laki 
39
Azərbaycanca - Azerbaijani 
35
Norsk - Norwegian 
25
日本人 - Japanese 
24
中国的 - Chinese 
22
עברית - Hebrew 
22
Ελληνική - Greek 
20
Português - Portuguese 
16
Fins - Finnish 
14
Catalana - Catalana 
14
Esperanto - Esperanto 
10
Тоҷикӣ - Tajik 
9
Ozbek - Uzbek 
9
українська - Ukrainian 
6
Čeština - Czech 
6
ქართველი - Georgian 
6
Srpski - Serbian 
6
Hrvatski - Croatian 
5
Lietuvių - Lithuanian 
5
балгарская - Bulgarian 
4
Kiswahili سَوَاحِلي -  
3
हिन्दी - Hindi 
2
қазақ - Kazakh 
1
Cebuano - Cebuano 
1
ترکمانی - Turkman (Arami Script) 
1
پۆل
کوردیی ناوەڕاست
ژیاننامە 
32,645
شوێنەکان 
17,042
پارت و ڕێکخراوەکان 
1,481
بڵاوکراوەکان (گۆڤار، ڕۆژنامە، ماڵپەڕ و دەزگا میدیاییەکان و ...) 
1,315
وێنە و پێناس 
9,517
کارە هونەرییەکان 
2,465
ڕێکەوت و ڕووداو (کڕۆنۆلۆژیا) 
16,283
نەخشەکان 
297
ناوی کوردی 
2,821
پەند 
13,749
وشە و دەستەواژە 
109,195
شوێنەوار و کۆنینە 
791
خواردنی کوردی 
134
پەرتووکخانە 
27,142
کلتوور - گاڵتەوگەپ 
4,738
کورتەباس 
22,651
شەهیدان 
12,270
کۆمەڵکوژی 
11,516
بەڵگەنامەکان 
8,805
هۆز - تیرە - بنەماڵە 
236
ئامار و ڕاپرسی 
4,631
کلتوور - مەتەڵ 
3,147
یارییە کوردەوارییەکان 
279
زانستە سروشتییەکان 
80
ڤیدیۆ 
2,072
بەرهەمە کوردستانییەکان 
45
کەلوپەلی سەربازیی بەکارهاتوو لە کوردستان 
29
ژینگەی کوردستان 
102
هۆنراوە 
10,648
دۆزی ژن 
58
فەرمانگەکان  
1,131
مۆزەخانە 
56
نەریت 
161
گیانلەبەرانی کوردستان 
734
ڕووه‌كی كورده‌واری (گژوگیا و دار) 
908
گەشتوگوزار 
2
ئیدیۆم 
938
دەزگەی چاپ و بڵاوکردنەوە 
63
کۆگای فایلەکان
MP3 
2,254
PDF 
35,003
MP4 
4,264
IMG 
239,149
∑   تێکڕا 
280,670
گەڕان بەدوای ناوەڕۆکدا
Erzurum
پۆل: شوێنەکان
زمانی بابەت: Catalana - Catalana
کوردیپێدیا، بووەتە کوردستانی گەورە! لە هەموو لایەک و شێوەزمانێکی کوردستان ئەرشیڤوان و هاوکاری هەیە.
بەشکردن
Copy Link0
E-Mail0
Facebook0
LinkedIn0
Messenger0
Pinterest0
SMS0
Telegram0
Twitter0
Viber0
WhatsApp0
نرخاندنی بابەت
نایاب
زۆر باشە
باش
خراپ نییە
خراپ
بۆ ناو لیستی دڵخوازەکان
ڕای خۆت دەربارەی ئەم بابەتە بنووسە!
گۆڕانکارییەکانی بابەتەکە
Metadata
RSS
گووگڵی وێنەی بابەتی هەڵبژێردراو بکە!
گووگڵی بابەتی هەڵبژێردراو بکە!
کوردیی ناوەڕاست - Central Kurdish0
Kurmancî - Upper Kurdish (Latin)0
English - English0
عربي - Arabic0
فارسی - Farsi0
Türkçe - Turkish0
עברית - Hebrew0
Deutsch - German0
Español - Spanish0
Français - French0
Italiano - Italian0
Nederlands - Dutch0
Svenska - Swedish0
Ελληνική - Greek0
Azərbaycanca - Azerbaijani0
Čeština - Czech0
Esperanto - Esperanto0
Fins - Finnish0
Hrvatski - Croatian0
Lietuvių - Lithuanian0
Norsk - Norwegian0
Ozbek - Uzbek0
Polski - Polish0
Português - Portuguese0
Pусский - Russian0
Srpski - Serbian0
балгарская - Bulgarian0
қазақ - Kazakh0
Тоҷикӣ - Tajik0
українська - Ukrainian0
Հայերեն - Armenian0
हिन्दी - Hindi0
ქართველი - Georgian0
中国的 - Chinese0
日本人 - Japanese0
Erzurum
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima. Fou l'antiga ciutat armènia de Karin (Կարին), ciutat molt ben situada dins el regne d'Armènia, va quedar en poder de l'Imperi Romà el 387 quan havia patit força destrucció. Els romans la van restaurar i li van donar el nom de Teodosiòpolis el 415 tot i que la població armènia, que era majoria la va continuar anomenant Karin, nom que des del 415 va portar només durant el domini persa del 607 al 623. Conservà aquest nom fins al 1080 quan fou conquerida pels oghuz (menys durant la dominació àrab en què es va dir Kali des de vers el 700 fins al 949). El seu nom deriva de Arz-u Rum (La terra dels romans).

La ciutat té vora 400.000 habitants (361.235 al cens del 2000), i es troba a un altiplà de 1.950 metres. És un nus de comunicacions. La ciutat moderna té tres avingudes principals, una universitat (anomenada Ataturk), i molts edificis històrics, entre ells la mesquita Ulu djami (construïda el 1179), la madrassa Cifte Minareli (l'edifici més característic de la ciutat), les tres tombes (Üç Kümbetler), la tomba de Hatuniye (del segle xiii), la madrassa de Khundi Khatun, la madrassa Yakutiye (també del segle xiii), i una mesquita construïda per l'arquitecte Sinan el segle xvi anomenada mesquita de Lala Mustafa Pasha. El monument Aziziye commemora les guerres entre Rússia i Turquia. A la ciutat hi ha també l'antiga ciutadella, la torre de la Campana, el Caravanserai de Rustem Pasha i el Bedesten.

=KTML_Bold=Història=KTML_End=
Teodosiòpolis (Theodosiopolis) fou una ciutat d'Armènia, antiga Karin, refundada per Teodosi II i engrandida per l'emperador Anastasi. Justinià I la va fortificar.

El 387, a la partició d'Armènia, Karin va quedar a l'Armènia romana. Vers el 415 l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les províncies armènies de l'Imperi Romà d'Orient, i va fer reconstruir Karin a la qual es va donar el nom de Teodosiòpolis. Els perses van atacar l'Armènia romana, especialment Teodosiòpolis i Martiriòpolis (armeni Neferkert, modern Mayyafariquin), el 502. El 18 de març del 536 es va crear la província d'Armènia Prima amb Teodosiòpolis i la seva regió fins al Pont oriental, incloent Satala, Nicòpolis, Trebisonda i Kerasunte.

El 577 Cosroes va enviar un exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte romà Maurici.

El 591 amb els nous territoris cedits per Pèrsia la província d'Armènia Prima va desaparèixer i es van crear dos províncies noves: Armènia interior (l'antiga Armènia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Karin i Kars) i Armènia Inferior (entre Kars i el Llac Sevan i fins a l'Araxes i al Kura).

El 603 va esclatar la guerra entre l'Imperi Romà i Pèrsia. El 607 les forces perses, manades pel general Ashtat Djestavar, van obtenir una gran victòria a la regió de Dou (nord-est de Teodosiòpolis) i una altra a Udru, al Basean, és a dir ambdues entre el Basean i la regió de Karin, i va arribar fins a Satala. Teodosiòpolis fou assetjada i es va rendir quan els perses van presentar a un home que deia ser el fill de l'emperador Maurici i clamava contra la usurpació de Focas. Llavors la ciutat es va dir Karin.

Heracli el 623 va desembarcar a Trebisonda va travessar el Pont i va entrar a Armènia. Va passar per Karin, que va ocupar i llavors va recuperar el nom de Teodosiòpolis, i va anar fins a Dvin ocupant també aquesta ciutat. Els perses la van retornar defintivament pel tractat de pau del juny del 628.

A Teodosiòpolis es va reunir un sínode (631) per buscar d'unitat de les esglésies grega i armènia. Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió del concili de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així el patriarca armeni Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia (632).

El 653 fou ocupada pels àrabs. Constantí II va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharark armenis van anar allí i li van fer submissió. Però la va perdre el 656. Els romans la tornaven a dominar el 686 i els àrabs el 700. Els àrabs la van anomenar Kali o Kalikala (o Karnoy Kalat).

Els romans van envair Armènia el 751 i van ocupar Melitene, Clàudia i Teodosiòpolis, però no pogueren mantenir-les i les van evacuar el 752 després de destruir-les completament. Tota la població fou traslladada a territori imperial mes a l'oest. El 753 el governador d'Armènia Yazid va anar a Teodosiòpolis i la va reconstruir però la va poblar d'àrabs i li va donar el nom de Kali.

A la rebel·lió general dels nakharark del 771 una assemblea va decidir atacar Karin (Kali), menys defensada que Dvin i més propera a la frontera romana. La ciutat fou assetjada però no va poder ser conquerida. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat (Akhlat). Aquesta arribada fou advertida secretament als rebels, però no van creure l'avís i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infligir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van lliurar i perdre la batalla que va posar fi a la revolta (25 d'abril del 772)

Amb la crisi del califat Abbàssida al segle x es va independitzar i els àrabs la van conservar fins a la conquesta el 949 pel general romà d'Orient Joan Curcues i va recuperant el seu anterior nom. Va esdevenir la capital del Tema de Teodosiòpolis, i Basili II la va fer servir de quarter durant la seva guerra amb David de Geòrgia el 1021.

Va aguantar alguns atacs dels turcs oghuz fins que fou ocupada el 1080 per l'amir Ahmed que va crear l'emirat dels Saltúkides. En aquest temps va agafar el nom d'Erzurum de Arzen i Rum (la ciutat havia estat el refugi de molta gent d'Arzen i de molts rum és a dir romans). El 1201 va ser ocupada pels seljúcides d'Anatòlia i fou seu d'un malik (príncep) de la família que la posseïa com a feu.
=KTML_Photo_Begin=https://www.kurdipedia.org//files/relatedfiles/2024/596365/0005.JPG?ver=20240915093929=KTML_Photo_Alt=Erzurum (کاتالۆنی)=KTML_Style=width:25%;height:20%;float:right;=KTML_Photo_Target_Link=https://www.kurdipedia.org//files/relatedfiles/2024/596365/0005.JPG?ver=20240915093929=KTML_Photo_End=
Possessió del seljúcides, fou conquerida pels mongols dirigits per Baydju el 1242 i va pagar un tribut elevat. Després de la caiguda dels Il-kan va ser ocupada per l'emir Cobànida Hasan el 1340 i per l'emir Ala al-Din Eretna el 1360. El 1385 fou ocupada pels Kara Koyunlu i el 1465 pels Ak Koyunlu. El 1502 fou ocupada pel safàvida Ismail i conquerida pels otomans després de la victòria de Čaldiran el 1514.

El 1534 va esdevenir capital d'un beglerbegilik amb els següents sandjaks:

Erzurum
Shebin
Kara-Hisar
Kighi
Khinis
Yukari-Pasin
Malazgird
Tekman
Kizučan
Ispir
Tortum
Namervan
Medjinkerd
El 1540 els reglaments fiscal d'Uzun Hasan foren substituïts pel kanum otomà normal.

El 1622 a la mort del sultà Othman II, el beglerbegi Abaza Paixà, amb el suport de la població i dels djilalis es va revoltar contra el govern central dominat pels geníssers i va resistir als exèrcits enviats contra ell fins al setembre del 1628.

El setembre de 1829 fou ocupada per Rússia temporalment. El 1878 fou ocupada altre cop; i per tercera vegada el febrer del 1916 però fou evacuada a començaments del 1918. El 23 de juliol de 1919 es va celebrar allí el primer congrés nacional turc presidit per Mustafa Kemal (Ataturk).
[1]
ئەم بابەتە بەزمانی (Catalana) نووسراوە، کلیک لە ئایکۆنی بکە بۆ کردنەوەی بابەتەکە بەو زمانەی کە پێی نووسراوە!
⚠️ Not specified T1_44
ئەم بابەتە 2,286 جار بینراوە
ڕای خۆت دەربارەی ئەم بابەتە بنووسە!
هاشتاگ
سەرچاوەکان
[1] ماڵپەڕ | Catalana | wikipedia
بابەتە پەیوەستکراوەکان: 23
زمانی بابەت: Catalana
جۆری شوێن / شوێنەوار: شار
زمان - شێوەزار: زازاکی
زمان - شێوەزار: تورکی
زمان - شێوەزار: کرمانجیی سەروو
ژمارەی دانیشتووان: 100 هەزار تا نیو ملیۆن
شار و شارۆچکەکان: ئەرزەروم
گۆڕینی ڕەگەز : بە تورک کراوە
وڵات - هەرێم: باکووری کوردستان
تایبەتمەندییە تەکنیکییەکان
خاوەنی ئەم بابەتە بەسوپاسەوە، مافی بڵاوکردنەوەیی بە کوردیپێدیا بەخشیوە! یان بابەتەکە کۆنە، یاخود بابەتەکە موڵکی گشتییە.
کوالیتیی بابەت: 99%
99%
ئەم بابەتە لەلایەن: ( شادی ئاکۆییش.ئـ.)ەوە لە: 17-09-2024 تۆمارکراوە
ئەم بابەتە لەلایەن: ( هاوڕێ باخەوانهـ.ب.)ەوە لە: 17-09-2024 پێداچوونەوەی بۆکراوە و ئازادکراوە
ئەم بابەتە بۆ دواجار لەلایەن: ( هاوڕێ باخەوانهـ.ب.)ەوە لە: 17-09-2024 باشترکراوە
ناونیشانی بابەت
ئەم بابەتە بەپێی ستانداردەکانی کوردیپێدیا هێشتا ناتەواوە و پێویستیی بە داڕشتنەوەی بابەتی و زمانەوانیی زۆرتر هەیە!
ئەم بابەتە 2,286 جار بینراوە
QR Code
  بابەتی نوێ
  بابەت بەهەڵکەوت 
  تایبەت بە خانمان 
  
زۆرتر

Kurdipedia.org (2008 - 2026) version: 17.33
| پەیوەندی | CSS3 | HTML5

| کاتی ئافراندنی لاپەڕە: 0.328 چرکە!