کوردیپێدیا پڕزانیاریترین و فرەزمانترین سەرچاوەی کوردییە!
دەربارەی کوردیپێدیا
ئەرشیڤوانانی کوردیپێدیا
 گەڕان
 تۆمارکردنی بابەت
 ئامرازەکان
 زمانەکان
 هەژماری من
 گەڕان بەدوای
 ڕووخسار
  دۆخی تاریک
 ڕێکخستنە پێشوەختەکان
 گەڕان
 تۆمارکردنی بابەت
 ئامرازەکان
 زمانەکان
 هەژماری من
        
 kurdipedia.org 2008 - 2026
پەرتووکخانە
 
تۆمارکردنی بابەت
   گەڕانی ورد
پەیوەندی
کوردیی ناوەند
Kurmancî
کرمانجی
هەورامی
English
Français
Deutsch
عربي
فارسی
Türkçe
עברית

 زۆرتر...
 زۆرتر...
 
 دۆخی تاریک
 سلاید باڕ
 قەبارەی فۆنت


 ڕێکخستنە پێشوەختەکان
دەربارەی کوردیپێدیا
بابەت بەهەڵکەوت
ڕێساکانی بەکارهێنان
ئەرشیڤوانانی کوردیپێدیا
بیروڕاکانتان
دڵخوازەکان
فەرهەنگی کوردیپێدیا new
کڕۆنۆلۆژیای ڕووداوەکان
 چالاکییەکان - کوردیپێدیا
یارمەتی
 زۆرتر
 ناونامە بۆ منداڵانی کورد
 گەڕان بە کرتە
ئامار
بابەت
  594,635
وێنە
  125,660
پەرتووک PDF
  22,262
فایلی پەیوەندیدار
  130,916
ڤیدیۆ
  2,201
زمان
کوردیی ناوەڕاست - Central Kurdish 
320,177
Kurmancî - Upper Kurdish (Latin) 
97,032
هەورامی - Kurdish Hawrami 
67,947
عربي - Arabic 
45,432
کرمانجی - Upper Kurdish (Arami) 
27,935
فارسی - Farsi 
16,786
English - English 
8,578
Türkçe - Turkish 
3,872
Deutsch - German 
2,045
لوڕی - Kurdish Luri 
1,785
Pусский - Russian 
1,151
Français - French 
364
Nederlands - Dutch 
131
Zazakî - Kurdish Zazaki 
96
Svenska - Swedish 
84
Italiano - Italian 
66
Español - Spanish 
63
Polski - Polish 
62
Հայերեն - Armenian 
57
لەکی - Kurdish Laki 
39
Azərbaycanca - Azerbaijani 
35
Norsk - Norwegian 
25
日本人 - Japanese 
24
中国的 - Chinese 
22
עברית - Hebrew 
22
Ελληνική - Greek 
20
Português - Portuguese 
16
Fins - Finnish 
14
Catalana - Catalana 
14
Esperanto - Esperanto 
10
Тоҷикӣ - Tajik 
9
Ozbek - Uzbek 
9
українська - Ukrainian 
6
Čeština - Czech 
6
ქართველი - Georgian 
6
Srpski - Serbian 
6
Hrvatski - Croatian 
5
Lietuvių - Lithuanian 
5
балгарская - Bulgarian 
4
Kiswahili سَوَاحِلي -  
3
हिन्दी - Hindi 
2
қазақ - Kazakh 
1
Cebuano - Cebuano 
1
ترکمانی - Turkman (Arami Script) 
1
پۆل
کوردیی ناوەڕاست
ژیاننامە 
32,645
شوێنەکان 
17,042
پارت و ڕێکخراوەکان 
1,481
بڵاوکراوەکان (گۆڤار، ڕۆژنامە، ماڵپەڕ و دەزگا میدیاییەکان و ...) 
1,315
وێنە و پێناس 
9,517
کارە هونەرییەکان 
2,465
ڕێکەوت و ڕووداو (کڕۆنۆلۆژیا) 
16,283
نەخشەکان 
297
ناوی کوردی 
2,821
پەند 
13,749
وشە و دەستەواژە 
109,195
شوێنەوار و کۆنینە 
791
خواردنی کوردی 
134
پەرتووکخانە 
27,142
کلتوور - گاڵتەوگەپ 
4,738
کورتەباس 
22,651
شەهیدان 
12,270
کۆمەڵکوژی 
11,516
بەڵگەنامەکان 
8,805
هۆز - تیرە - بنەماڵە 
236
ئامار و ڕاپرسی 
4,631
کلتوور - مەتەڵ 
3,147
یارییە کوردەوارییەکان 
279
زانستە سروشتییەکان 
80
ڤیدیۆ 
2,072
بەرهەمە کوردستانییەکان 
45
کەلوپەلی سەربازیی بەکارهاتوو لە کوردستان 
29
ژینگەی کوردستان 
102
هۆنراوە 
10,648
دۆزی ژن 
58
فەرمانگەکان  
1,131
مۆزەخانە 
56
نەریت 
161
گیانلەبەرانی کوردستان 
734
ڕووه‌كی كورده‌واری (گژوگیا و دار) 
908
گەشتوگوزار 
2
ئیدیۆم 
938
دەزگەی چاپ و بڵاوکردنەوە 
63
کۆگای فایلەکان
MP3 
2,254
PDF 
35,003
MP4 
4,264
IMG 
239,149
∑   تێکڕا 
280,670
گەڕان بەدوای ناوەڕۆکدا
Qazi Muhammad
پۆل: شەهیدان
زمانی بابەت: Catalana - Catalana
کوردیپێدیا، (مافی گەییشتن بە زانیاریی گشتی) بۆ هەموو تاکێکی کورد دەستەبەردەکات!
بەشکردن
Copy Link0
E-Mail0
Facebook0
LinkedIn0
Messenger0
Pinterest0
SMS0
Telegram0
Twitter0
Viber0
WhatsApp0
نرخاندنی بابەت
نایاب
زۆر باشە
باش
خراپ نییە
خراپ
بۆ ناو لیستی دڵخوازەکان
ڕای خۆت دەربارەی ئەم بابەتە بنووسە!
گۆڕانکارییەکانی بابەتەکە
Metadata
RSS
گووگڵی وێنەی بابەتی هەڵبژێردراو بکە!
گووگڵی بابەتی هەڵبژێردراو بکە!
کوردیی ناوەڕاست - Central Kurdish0
Kurmancî - Upper Kurdish (Latin)0
English - English0
عربي - Arabic0
فارسی - Farsi0
Türkçe - Turkish0
עברית - Hebrew0
Deutsch - German0
Español - Spanish0
Français - French0
Italiano - Italian0
Nederlands - Dutch0
Svenska - Swedish0
Ελληνική - Greek0
Azərbaycanca - Azerbaijani0
Čeština - Czech0
Esperanto - Esperanto0
Fins - Finnish0
Hrvatski - Croatian0
Lietuvių - Lithuanian0
Norsk - Norwegian0
Ozbek - Uzbek0
Polski - Polish0
Português - Portuguese0
Pусский - Russian0
Srpski - Serbian0
балгарская - Bulgarian0
қазақ - Kazakh0
Тоҷикӣ - Tajik0
українська - Ukrainian0
Հայերեն - Armenian0
हिन्दी - Hindi0
ქართველი - Georgian0
中国的 - Chinese0
日本人 - Japanese0
Qazi Muhammad
Qazi Muhammad
Qazi Muhammad o Kadi Muhammad (kurd: قازی محه‌مه‌د, Qazî Mihemmed) (Mahabad, 1 de maig de 1893 - 31 de març de 1947) fou un líder religiós i nacionalista kurd que va liderar la república de Mahabad, el segon estat kurd republicà modern després de la república de l'Ararat. Era fill d'una família de notables i juristes de Mahabad. Un dels seus fills, Ali Qazi, és encara avui dia una personalitat del moviment nacional kurd. Una filla, Efat Ghazi, va morir per una carta bomba a Suècia el 1990 que anava dirigida al seu marit Amir Ghazi, un activista kurd, i es va especular amb la implicació del govern iranià.

=KTML_Bold=Biografia=KTML_End=
Després de l'ocupació russo-britànica de Pèrsia (25 d'agost de 1941) i l'abdicació de Reza Shah (16 de setembre de 1941) els kurds que van quedar entre les zones britàniques i soviètica van poder desafiar al poder central. Hama Rasghid Khan de Paneh va iniciar la revolta i amb el suport de les tribus es va apoderar de la regió de Sardasht-Baneh-Marivan (estiu de 1942). El setembre de 1942 en el territori que controlaven, del que havia desaparegut l'autoritat central i era terra de ningú, es va instal·lar un govern autònom del Komelai Jiyani Kurdistan (Comitè de Resurrecció del Kurdistan), conservador, format per burgesos i ciutadans urbans de Mahabad, antiga Sawdj-Bulak, però al que es van unir els caps religiosos, i els caps tribals. L'administració kurda fou fins al final del 1945 un model de bona organització. Kadi o Qazi Muhammad va agafar la direcció de l'administració provisional (octubre de 1944) i el 16 d'agost de 1945 va fundar el Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, més progressista, democràtic i transparent (el Komelai Jiyani Kurdistan era una organització secreta).

Al final de la II Guerra Mundial es va considerar l'ocasió favorable. El setembre de 1945, Qazi Muhammad i altres líders kurds van visitar Tabriz per buscar el suport del cònsol soviètic per fundar una nova república, i foren redirigits a Bakú, capital de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. Allà, s'assabentaren que el Partit Democràtic de l'Azerbaidjan (iranià) estava planejant prendre el control de l'Azerbaidjan Iranià. El 10 de desembre, el Partit Democràtic agafava el complet control de la província de l'Azerbaidjan Oriental i expulsava a les forces iranianes, formant el govern popular de l'Azerbaidjan. Qazi Muhammad decidia fer el mateix, i el 15 de desembre es formava el govern popular kurd.

L'11 de gener el govern va decidir que es proclamaria la república i el 13 de gener el mateix Qazi va dissenyar el que seria la bandera nacional i va donar la volta a la bandera posant la franja verd a la part inferior i la vermella a la superior, dient que a Kurdistan tot havia de ser nou, fins i tot la bandera; al centre hi hauria l'escut nacional o el sol, emblema del Komelai Jiyani Kurdistan diferent del sol utilitzat per la societat Hoyboun (o Khoyboun = Independència); els colors adoptats recollien els de les antigues banderes (regne del Kurdistan i bandera de la república de l'Ararat) i també els colors de l'Iran, al govern del qual es van enviar emissaris per negociar l'autonomia. El 22 de gener de 1946 Qazi Muhammad proclamava la república del Kurdistan a Mahabad amb estrets lligams amb la república autònoma de l'Azerbaidjan que s'havia format a Tabriz.

L'exèrcit era reduït, i estava format per membres de les tribus i sota quatre generals un dels quals era Molla Mustafà Barzani, que havia vingut de l'Iraq amb un contingent de peixmergues ben equipats. El 26 de març de 1946, a causa de pressió dels poders occidentals com els Estats Units, els soviètics prometien el govern iranià que es retirarien fora de l'Iran nord-occidental. Quan els russos van deixar de protegir la república de l'Azerbaidjan (maig de 1946) l'exèrcit iranià va recuperar la província: el juny, l'Iran reafirmava el seu control sobre Azerbaidjan iranià. La república kurda va quedar aïllada. La situació de bloqueig econòmic per manca d'ajut soviètic feia perdre suport a la república, i les tribus començaven a desertar; fins i tot un dels generals, Amir Khan, va abandonar.

El 5 de desembre de 1946 el consell de guerra li va assegurar a Qazi Muhammad que lluitarien i resistirien a l'exèrcit iranià si aquest intentava entrar a la regió. El 14 de desembre els iranians entraven a la república i el 15 de desembre ocupaven Mahabad i els kurds foren rebutjats; la resta del país a l'oest del llac Urmia fou ocupada en els següents dies. Kazi Muhammad va fer submissió però es va negar a fugir del país i va considerar efeminat a Jafar Pishevari (el cap de la república de l'Azerbaidjan Iranià) per haver marxat a l'exili a la Unió Soviètica. Qazi fou acusat de traïció i penjat a la plaça central de Mahabad el 31 de març de 1947, junt amb altres caps del moviment. L'autonomia havia durat 11 mesos.
[1]
ئەم بابەتە بەزمانی (Catalana) نووسراوە، کلیک لە ئایکۆنی بکە بۆ کردنەوەی بابەتەکە بەو زمانەی کە پێی نووسراوە!
⚠️ Not specified T1_44
ئەم بابەتە 2,878 جار بینراوە
ڕای خۆت دەربارەی ئەم بابەتە بنووسە!
هاشتاگ
سەرچاوەکان
[1] ماڵپەڕ | Catalana | wikipedia
بابەتە پەیوەستکراوەکان: 109
زمانی بابەت: Catalana
ڕۆژی لەدایکبوون: 01-05-1900
ڕۆژی شەهیدبوون: 31-03-1947 (47 ساڵ)
جۆری کەس: کەسایەتی
زمان - شێوەزار: کرمانجیی ناوەڕاست
شار و شارۆچکەکان (لەدایکبوون): مەهاباد
نەتەوە: کورد
هۆکاری گیان لەدەستدان: لەسێدارەدان
وڵات - هەرێم (لەدایکبوون): ڕۆژهەڵاتی کوردستان
ڕەگەزی کەس: نێر
تایبەتمەندییە تەکنیکییەکان
خاوەنی ئەم بابەتە بەسوپاسەوە، مافی بڵاوکردنەوەیی بە کوردیپێدیا بەخشیوە! یان بابەتەکە کۆنە، یاخود بابەتەکە موڵکی گشتییە.
کوالیتیی بابەت: 99%
99%
ئەم بابەتە لەلایەن: ( شادی ئاکۆییش.ئـ.)ەوە لە: 04-09-2024 تۆمارکراوە
ئەم بابەتە لەلایەن: ( هاوڕێ باخەوانهـ.ب.)ەوە لە: 04-09-2024 پێداچوونەوەی بۆکراوە و ئازادکراوە
ئەم بابەتە بۆ دواجار لەلایەن: ( هاوڕێ باخەوانهـ.ب.)ەوە لە: 04-09-2024 باشترکراوە
ناونیشانی بابەت
ئەم بابەتە بەپێی ستانداردەکانی کوردیپێدیا هێشتا ناتەواوە و پێویستیی بە داڕشتنەوەی بابەتی و زمانەوانیی زۆرتر هەیە!
ئەم بابەتە 2,878 جار بینراوە
QR Code
  بابەتی نوێ
  بابەت بەهەڵکەوت 
  تایبەت بە خانمان 
  
زۆرتر

Kurdipedia.org (2008 - 2026) version: 17.33
| پەیوەندی | CSS3 | HTML5

| کاتی ئافراندنی لاپەڕە: 0.344 چرکە!