Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en persa: #نظامی گنجوی# / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گەنجەوی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses. Tot i néixer i morir a Gandja els seus orígens eren de Qom. Va ser sobretot un gran erudit i autor de poemes èpics romàntices, profundament influenciat pel misticisme.

=KTML_Bold=Biografia=KTML_End=
Nizami, un poeta persa, va néixer a Ghahestan, un poble proper a Qom situat 150 km al sud-oest de Teheran i no a Ganja (actualment a l'Azerbaidjan). Però hi va viure, ja que els seus pares s'hi van instal·lar. Nizami va dedicar les seves obres escrites en persa a diversos prínceps iranians

La seva família era originària de la ciutat de Qom, prop de Teheran[4] Com diu al Llibre d'Alexandre:

«Encara que estigui perdut a Ganja com una perla,
Sóc de Ghahestan de Qom.»
Així, el seu pare Moayyad va deixar Qom, la seva ciutat natal, per establir-se a Gandja.

Tots els membres de la família de Nizami eren estudiosos. Des de ben petit va començar a estudiar totes les branques de la ciència, la filosofia, la teologia, etc. del seu temps. Sobre això diu:

«Tot el que hi ha en astronomia, detalls en totes les ciències,
Els vaig aprendre, i vaig buscar en totes les seves pàgines, els seus misteris.»

Hi ha molt poca informació disponible sobre la seva vida. Va quedar orfe a una edat primerenca i va ser criat pel seu oncle matern,[5] Khadjeh Omar, que era particularment culte. És ell, a més, qui transmet tots els seus coneixements a Nizami. La seva mare, Raïssa, és d'origen iranià, però d'una tribu kurda, i el seu pare, Youssouf, d'origen iranià.

Es va casar tres vegades.El príncep de Darband, Fakhr-é din Bahramshah, li presenta una jove i bonica esclava cumans. Es deia Afagh. Es casa amb ella. Va ser la seva primera dona, i la seva estimada, amb qui va tenir un fill, a qui va anomenar Mohammad Afagh. La seva dona va morir just després de la finalització de Khosrow i Shirin. Curiosament, les altres dues esposes de Nizami moren poc després de completar una de les seves èpiques. Aquesta és la raó per la qual es queixa amargament a Déu amb aquest vers: «Oh Déu, per què fer cada masnavi que he de sacrificar una dona?»

Des de poemes lírics fins a poemes didàctics de contingut moral i místic, les seves obres estan il·lustrades amb anècdotes, i molt riques en persa, romà / grec i àrab, enigmes i enigmes mitològics matemàtics, astronòmics, literaris i llegendaris, etc. El seu art és la construcció de quatre novel·les en poesia:

Khosrow i Chirine narra la vida i els amors del rei sassànida, Cosroes II, i de la princesa cristiana, Chirine.
Leïla i Madjnoun, inspirada en una antiga llegenda àrab, és la història d'una passió amorosa mútua que només es compleix amb la mort.
Les Set Belleses tenen com a heroi el rei sassànida, Bahram V, famós per les seves gestes i els seus amors.; les seves set dones, filles dels reis dels Set Climes, cadascuna li expliquen una història meravellosa)
El Llibre d'Alexandre[8] exalta la saviesa sobrehumana del conqueridor Alexandre el Gran, «figura divinitzada, com a component dels missatges profètics», en la tradició del món islàmic.
També és molt difícil d'accedir, ja que té un llenguatge codificat i molt complex. Seyyed Mohammad Ali Oraizi (1882-1954), erudit iranià, va dedicar bona part de la seva vida a les obres de Nizami, per intentar interpretar-les.

=KTML_Bold=Comparacions=KTML_End=
Amb Khadjou Kermani (llibre: Homa i Homayoon)
Amb Firdawsí (llibre: Bijan i Manijeh)
Amb Saadi
=KTML_ImageCaption_Begin==KTML_StyleDiv=width:20%;height:20%;float:right;=KTML_ImageCaption_Target_Link=https://www.kurdipedia.org//files/relatedfiles/2023/527838/0007.JPG?ver=20231029104652=KTML_ImageCaption_Title=Nizami Gandjawi=KTML_ImageCaption_CaptionStyle=000000=KTML_ImageCaption_Caption=Nizami Gandjawi=KTML_ImageCaption_End=
Amb Shakespeare' Hi ha una lògica òbvia a l'hora de comparar Layli [Layla] i Majnun de Nizami amb Romeu i Julieta de Shakespeare. Cadascun encarna l'idil·li dels amants protagonitzats en la seva pròpia tradició i, per tant, convida qualsevol persona que conegui les dues obres a llegir-les l'una contra l'altra. Intentar fer-ho, però, és buscar un punt en comú que sigui més ampli i ferm que el pensament expressat en el pensament antic, la paraula antiga, el proverbi vell o el vell adagi. El camí cap a l'amor veritable mai ha transcorregut sense problemes. A més de les diferències òbvies i significatives de temps, llenguatge i context històric, hi ha distincions formals entre elles que alteren fonamentalment la manera com el poeta aborda les qüestions de caràcter, argument i ritme.

En definitiva, Romeu i Julieta és una obra molt especial, una tragèdia, i va ser escrita per ser vista i escoltada en una representació pública que duraria poc menys de dues hores. El poema de Nizami és un conte romàntic que va ser escrit per ser llegit a un ritme molt més pausat, i normalment, es suposa, en solitud[9] Afegim també que en totes les seves obres, Shakespeare dibuixa el naixement i el procés de formació de l'estat nació a Anglaterra[10] . És per això que Romeu i Julieta representen les Guerres de les Roses a Anglaterra, que van tenir lloc entre la Casa de Lancaster i la Casa de York. L'objectiu de Shakespeare és resoldre aquests enfrontaments i mostrar l'absurd d'aquest conflicte

=KTML_Bold=Ressenyes=KTML_End=
La poesia iraniana va representar totes les particularitats de la poesia clàssica de caràcter moral i social de la qual Nezami és un dels pioners. Sobre aquest tema, en el seu treball titulat Anthologie persane, destaca Henri Massé: Nizami és el mestre de l'èpica romàntica, és a dir, de la novel·la versificada. És el Chrestien de Troyes de la literatura persa. Tan hàbil com erudit, posseïdor de tots els recursos de la professió poètica, és un artista admirable.[1]